Fundació Universitària d'Investigació Arqueològica L'Alcúdia

 Español - Valencià - English
 

::inici  > L'Alcúdia virtual  > Visita virtual al jaciment

L'Alcúdia virtual

Visita virtual al jaciment

Entrada i museu

El nou Museu o Centre d'Interpretació.

L'entrada al jaciment és pel Museu nou, on els visitants reben la informació adequada, tant dels materials exhibits com de les instal·lacions.

Els materials exposats constitueixen una selecció dels més valuosos des del punt de vista artístic i històric. Estan organitzats de manera temàtica, amb la finalitat que el visitant puga obtenir una visió de la vida al jaciment al llarg de la seua història.

Muralla i termes occidentals

Muralla occidental.

Iniciem la visita contemplant la part del darrere del Centre d'Interpretació al talús de la  qual es conserven les restes de la muralla romana de la ciutat. Cap al nord el talús del jaciment està flanquejat per un llarg mur de maçoneria, en curs de consolidació i restauració. A la bibliografia tradicional ha rebut el nom de muralla tardoromana, malgrat que hui sabem que correspon al mur exterior d'un ampli recinte termal, conegut en part des del segle XIX.



Plaça central

Plaça central. Palmeres del paisatge il·licità.

La plaça central actua a manera d'element de distribució dels visitants. Disposa de plantes autòctones mediterrànies i als seus voltants poden observar-se les espècies que en el seu moment van cobrir la superfície de l'Alcúdia: llimoners, ametlers, magraners i figueres. Aquests arbres estan documentats arqueològicament al jaciment, així com també l'hedra, planta molt freqüent a les il·lustracions ibèriques. Hi ha també nombroses palmeres, ja que el jaciment es troba al Palmerar d'Elx, Patrimoni de la Humanitat.

Zones recuperades de plantacions de cítrics.

Les anomenades «cases ibèriques»

Vista general de les excavacions del sector de les cases ibèriques.

Al nord del jaciment. Es tracta d'un conjunt d'estructures que pertanyen a moments avançats de la Escena amb au d'un pithos ibèric. cultura ibèrica (segles II-I abans de la nostra era). A una de les seues dependències va aparéixer el grup de materials que s'exposen a la sala II del Museu antic sota el rètol de «la botiga», perquè se suposava que es tractava d'un magatzem de terrissaire. Al perfil situat enmig del tall arqueològic pot observar-se la superposició estratigràfica dels nivells d'època romana.

Clavegueram

Detall d'una boca del clavegueram de la ciutat   romana. Detall de l'interior de les clavegueres de la ciutat romana.

Als voltants del jaciment pot veure's una boca de registre de clavegueram perfectament conservat, malgrat que una reforma empresa en un moment indeterminat va tapiar la galeria per a conformar una estança subterrània. Devia servir també per a reconduir aigües de regadiu modernes.

La Casa del «Tesorillo»

Conjunt d'orfebreria fet en or.

De tornada cap al Museu, el camí discorre entre dues zones excavades. Al nord hi ha una àrea amb vestigis d'excavacions antigues, dutes a terme als anys 1940 i 1950 i de les quals ens ha arribat poca informació. Sembla que es tractava d'un espai d'habitatges on va aparéixer un tresoret tardoantic que contenia monedes d'or dels emperadors Honori i Arcadi i una sèrie de joies de la mateixa època.

L'anomenat «fòrum» i les inscripcions romanes

Inscripció on es fa referència a STATILIUS   TAURUS, patró de la ciutat d'Ilici.

A l'altre lloc s'observen els vestigis d'allò que tradicionalment s'ha identificat com el Estructures de l'espai central del jaciment. fòrum d'Ilici. El que el visitant té a la vista correspon a les últimes fases d'ocupació de l'assentament, i probablement es tracta d'instal·lacions domèstiques i d'activitats relacionades amb l'aigua, malgrat que la funció concreta encara no s'ha pogut determinar. Vorejant la senda s'han instal·lat reproduccions de les inscripcions descobertes al segle XVII on estan els senyals d'identitat de la ciutat romana d'Ilici. Un d'aquests epígrafs està dedicat a Titus Statilius Taurus, el fundador de la colònia.

Vista parcial de la zona central del jaciment amb les còpies d'inscripcions al fons.

Las cases romanes (domus)

Per a aplegar a les cases romanes s'ha de prendre des del Museu el camí que porta cap al nord, i després cap a l'est. Es tracta de dos habitatges unifamiliars, anomenats domus, que estan parcialment excavats.

Domus 5F
Conjunt de tocador fet en plata. Llanterna islàmica.

Està ubicada al sud, i mostra part d'un pati porticat (peristil), amb un estanc polilobulat al voltant del qual s'organitzen les habitacions, en el seu moment decorades amb pintures murals i paviments de mosaic.

Vista general de la domus 5F.

Domus 3F
Pithos ibèric que presenta una escena de lluita entre un jove guerrer i un ésser mitològic. Vista general de la domus 3F.

Situada al nord, conserva també un peristil i algunes restes relacionades amb dipòsits per a l'aigua i zones de servei domèstic. Sota les estructures pròpiament romanes ara visibles es van trobar nivells més antics, on aparegué la major part dels grans vasos ceràmics amb decoració figurada que estan exhibits a la sala II del Museu; i per damunt, murs que pertanyen a edificis visigots, actualment retirats per a deixar a la vista els romans.

Detall de la domus 3F.

Aljub anomenat «de Venus»

Venus d'Ilici. Escultura de la deessa al costat d'un dofí.

En direcció sud, es passa junt a un aljub subterrani de grans proporcions, que sense dubte Detall de l'aljub pertanyent a una casa romana a l'interior de la qual es va trobar l'escultura de la Venus d'Ilici. proveïa d'aigua una casa no excavada fins al moment. Al seu interior aparegué una petita estàtua de Venus que es conserva al Museu Arqueològic d'Elx. Excavacions portades a terme recentment en aquest lloc han posat al descobert els nivells de solsida d'aquest habitatge i la seua reutilització fins a l'època tardoantiga.

Termes orientals

Vista de les termes orientals. Sala pavimentada amb mosaic de les termes orientals.

Després de vorejar cap a l'est la tanca d'una finca particular, s'arriba a la part excavada d'un important conjunt termal en què destaca una àmplia natatio o piscina, en molt bot estat de conservació. Al seu voltant, diferents estances, entre les quals sobresurt una habitació allargada amb un paviment de mosaic policrom, i les restes dels excusats ubicats als seus voltants. El monument continua cap a l'est, a l'altre costat de la tanca, la qual cosa mostra que l'espai urbà no es circumscrivia a la zona elevada.

Cases ibèriques i romanes

Tornant enrere pel mateix camí, i novament adreçant-nos cap al sud, trobarem la zona coneguda per la bibliografia com «casa del culte al cap tallat». El que hui és visible pertany a una estructura ibèrica, segurament un habitatge amb una llar en una de les seves habitacions. Al voltant d'aquesta casa es van recuperar materials poc comuns, que van fer pensar que es tractava d'un espai de culte. Per damunt s'observen les restes d'un edifici d'època romana, en concret el llindar d'una porta, una petita cisterna per a recollir aigua i alguns murs.

Lloc d'aparició de la Dama

Dama d'Elx.

Més cap al sud s'arriba al lloc on es va trobar, oculta darrere la muralla, la Dama d'Elx, fita que commemora un monument en forma de templet. El bust que hi ha actualment a l'interior d'aquesta construcció és una reproducció de l'original, que es conserva al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.

Església cristiana

Vista general de la coberta que protegeix les restes de l'església cristiana. Vista general de l'església   cristiana.

Des d'ací, i després de tornar uns metres sobre els nostres passos, s'aplega al camí que duu cap a l'est, cap a un edifici cobert per una teulada moderna a dues aigües. Es tracta de les restes d'una església de culte cristià, amb absis a un dels extrems. En terra, un mosaic policrom amb llegendes en grec que ha estat reposat recentment al seu lloc original. Tot el conjunt va ser excavat a principis del segle XX i reexcavat i restaurat en diferents ocasions. Tradicionalment ha estat identificat amb la basílica de la seu episcopal d'Ilici.

Vista general de la coberta que protegeix les restes de l'església cristiana.

Temple ibèric

Vista general de la reconstrucció del temple   ibèric.

Al costat de l'anterior, el visitant podrà observar la reconstrucció d'un edifici d'atovó, l'original del qual es troba sota l'església ja comentada. S'ha proposat indentificar-lo com un temple ibèric, amb el qual estarien relacionades algunes de les escultures de la sala I del Museu. Un capitell de tipus protoeòlic que va aparéixer al mur de la basílica ha estat associat a aquest edifici i s'ha col·locat flanquejant la porta d'entrada, a la manera dels del temple de Jerusalem, encara que no hi haja certesa de quina seria la seua ubicació original.

 
  • Universitat d'Alacant
  • Diputació Provincial d'Alacant
  • Ajuntament d'Elx
  • Generalitat Valenciana: Conselleria de cultura, educació i esport
  • Fundación CajaMurcia
© Fundació Universitària d'Investigació Arqueològica l'Alcúdia
 
Pàgina mantinguda pel Taller Digital de la Universitat d'Alacant